laformiga

La formiga camina erràticament però mai es perd en el món infinit. Sempre sap tornar.

domingo, marzo 25, 2007

Un fidel retrat del caràcter xinès

Ni uno menos.
Retrat d'una Xina dual: per una banda la que està anclada en el passat (la rural) i per l'altra d'una en vies d'extinció (les ciutats dels Hutongs). Pobles sense carrers asfaltats. Ciutats bullicioses plenes de llocs de menjar al carrer. Cases de fang i escoles amb goteres que es cauen. Barris tradicionals en substitució per macro-comunitats d'edificis amb guàrdies de seguretat a l'entrada.
En mig de tot això, persones que no tenen res i s'obessionen amb el poc que tenen. Aprendre a saber el valor de les coses quan no les tens. I l'etern caràcter negociant, però que mai falta a la seva paraula.
Un fidel retrat l'inmensitat del món rural en contrast del món urbà sense l'espai vital necessari. Un fidel retrat de la Xina actual. Un retrat d'un caràcter que farà tremolar el món.
Nens que són actors que semblen bons actors. I una noia que se surt. I una escena, la de l'estació, que reflecteix amb escreix el caràcter xinès. La capacitat de sacrifici i concentració.
Es curiosa la sensació de les escenes televisives. Per una banda, sembla un aspecte fantàstic i massa casual com per donar credibilitat a la película. Però per altra banda, les escenes estan filmades de tal manera que els protagonistes de sempre de la película no deixen de ser-ho, i la resta circula pel voltant enfatitzant la història sense desmerèixer-la. Una extranya sensació.
No us la perdeu.