Senzillesa, sensibilitat i suggerencia

Aquestes per mi són les tres esses (SSS) del bon cine. Senzillesa, per què les idees simples són les millors. Sensibilitat, per què tots els sentits han de ser capaços de ser estimulats. Suggerència, per què les coses explicades a mitjes donen espai a la pròpia creativitat de l'espectador.

Es per això que aquesta película, rebossa de totes aquestes qualitats. A l'estil de rouge, blue, ..., es veu aquí com un polac treu suc a la sensualitat de noies franceses de porcellana. Senzillament, no es pot explicar en paraules.

Es possible que tinguem un destí creuat que ens ensenya a viure. Jo no sé si en tinc un, però sí que intento sempre deixar-me anar i portar pel destí. I sense prendre grans decisions et deixes emportar per intuicions que mirades en prespectiva te n'adones que han dirigit el camí de la teva vida. I no sé si això és el destí o són els missatges subliminars d'una alma bessona que deambula en algun lloc del món i que ens guia per les carreteres de la nostra existència.

Es per això que jo crec que sense intentar donar-li cap punt de vista científic, el director ens mostra d'una forma poètica una manera de veure el nostre destí. No pretèn que aprenem res, si no només donar-li una altra sentit a la vida.

La película és de les millors que he vist darrerament. Quedes absort amb tots els sentits. Quasi perds la respiració.