laformiga

La formiga camina erràticament però mai es perd en el món infinit. Sempre sap tornar.

domingo, octubre 29, 2006

Escapar

En un món ple de fronteres dins de fronteres, dues dones intenten escapar de les reixes. No saben a on van. Una té por. L'altra està decidida a trencar amb tot el que ha viscut fins ara. Una va cap al nord. L'altra cap al sud. Cap de les dues es conformen amb el món que els ha tocat viure. Una no sap on va. Només sap que emprèn un viatge sense retorn. Però no té res a perdre. L'altra ho arrisca tot.
En l'absurditat de les fronteres i en terra de ningú es despedeixen de tothom. Una obertament. L'altra d'amagat. Es l'únic recurs per poder ser tu mateix.
La película, feta per un israelí, ens mostra humanitat dins l'opressió i la irracionalitat. La vida en uns territoris ocupats per la força, com a mesura de defensa? O d'atac? Paisatges reals i gent real. Una mirada a uns territoris tan codiciats com oblidats. Com si l'únic important fos posseïr-los. No importa que en fem d'ells. Una música magistralment conduida i amb perfecte simbiosi amb unes imatges que inviten a visitar el lloc des de la distància. Un lloc de bellesa inhòspita, tan de paisatge com de cors que a vegades per excessivament identitaris dificulten la convivència.
Una gran sort descobrir de tant en tant perles com aquesta. Pell de gallina.