laformiga

La formiga camina erràticament però mai es perd en el món infinit. Sempre sap tornar.

domingo, octubre 25, 2009

GENOVA


Aquest estiu el destí em va fer caure un dia a Gènova, de camí a la Toscana. Hi havia estat un altre cop, però només de nit i de pas per anar cap a Suïssa. Però aquest cop hi havia previst passar tot el dia i visitar-la. M'esperava una ciutat industrial i portuària, sense massa vida. I la veritat és que em va sorprendre positivament.
La película en qüestió que vaig decidir veure ahir, per simpatia, crec que la dibuixa bastant bé. Potser exagera una mica en quan a la brutícia, que no dic que no ho sigui, però les sensacions que vaig tenir recorrent el laberint fosc de carrers tot sol i a primera hora del matí es reflexen bastant a la película. Les cases que s'abracen unes amb altres dalt del teu cap, carrers que sembla que acaben sense sortida però que sempre porten a algun lloc, els túnels que foreden els ciments dels edificis, les prostitutes que esperen pacientment sentades en cadires davant de la porta i tot sense perdre l'escència de ser una ciutat geunuinament italiana. La veritat és que el film, a part de les qualitats artístiques infinitament superiors, fa un retrat molt més realista que el que fa Woody Allen de Barcelona. A part, esboça molt bé la costa liguriana. Suposo però, que certs italians es poden sentir poc identificats amb la imatge que es dona d'ells, de la mateixa manera que jo no em vaig sentir gens reflexat en el film de Woody.
En quan a la història en si mateixa, haig de dir que té pel meu gust un excès d'aires d'intriga, però entenc que és part dels elements necessaris per explicar els sentiments d'angoixa que atravessen els personatges. Tot i així és una película tremendament positiva. Com superar l'insuperable. Com no enfornsar-se en el fang dels sentiments de culpabilitat. Com arriar amb el dia a dia. Com mirar endavant sense oblidar el que hi ha darrera. I no deixar els instints i ensenyances rebudes des de ben petit.
En fi, que la película és digne de veure sobretot si es vol respirar aires italians sense moure's del sofà.

1 Comments:

Blogger Dani Coll said...

Hola Vicens !

No conec Gènova, però després de la teva recomanació sí que la visitaré, almenys cinèfilament.

Salutacions.

4:56 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home