laformiga

La formiga camina erràticament però mai es perd en el món infinit. Sempre sap tornar.

domingo, julio 16, 2006

El principi d'acció i reacció

Potser una de les tres películes que més bé reflexen els tres moments més claus de la història d'Irlanda. Després d' Omagh (del mateix director Greengrass), i en la direcció dels crancs, ja només faltarà Michael Collins, encara que suposo que serà d'un estil més convencional.
Càmera en mà, tremolor constant que em fa reduir el tamany de la projecció, ens narra en primer pla d'un dia que va canviar el rumb de la vida de molta gent. Una minoria que arrossegada per líders polítics, aplastada entre la nova lluita armada contemporània entre imperis i exèrcits revolucionaris (ara anomenats terroristes). Una minoria derivada de les polítiques inmigratòries colonialistes. Tots plegats víctimes del cóctel poder-religió-identitat, que tantes guerres i morts ha provocat a la història de la humanitat. Uns fets que fan apuntar encara més als inocents a un dels dos bàndols de la lluita activa. Una forma de recaptar adeptes.
Se'm desperta encara més la curiositat per anar a Belfast a veure què es respira actualment de tot això. Des del meu cristianisme adogmàtic se'm fa difícil imaginar les diferències des del punt de vista de la vida quotidiana pot generar l'etiqueta catòlic o protestant. Tantes, que puguin portar a odiar-se fins a la mort. Es per això que crec que com sempre està darrera, els darrers ingredients del còctel. La lluita pel poder i el control, i aquesta necessitat que té l'home d'anar penjant etiquetes, que aboquen en identitats i nacionalismes, tots ells excluyents, sense matisos.
Un aprofita per llegir sobre la història d'Irlanda, i veu que estava en la més ignorant de les postures. I rellegint la història, s'enten la situació actual del país. Com és possible que Irlanda sigui un país emergent de creixement tan ràpid. I s'entèn una mica més el problema d'Irlanda del Nord. I per més que es vulgui equiparar, a mi em sembla que no té res a veure en els problemes dels nacionalismes catalans i bascos. Tot i que el cóctel poder-identitat hi és al darrera, hi manca l'ingredient de la religió, i els esdeveniments de la història han estat bastant diferents. A Espanya, la religió també s'ha utilitzat, però no en rerafons nacionalista si no més aviat econòmic. Es ben bé que la pela és la pela.
Fins Michael Collins.