laformiga

La formiga camina erràticament però mai es perd en el món infinit. Sempre sap tornar.

domingo, mayo 07, 2006

Montseny i Matagalls

Molts dies esteu amagats rera una tenue calitja o un núvol de tempesta. Són poques les ocasions en que us deixeu veure en tota la vostra inmensitat, altívols, joganers, rivalitzant en alçada. L'un enfront de l'altra, separats per un tall d'espasa imaginària. L'un nom i fama. L'altra misticisme i inspiració literària. Tots dos, junts, perfil genuí en el cel. Un gran pulmó i un amagatall de racons insòlits. Refugi de desitjos i espai per la pau que dóna la natura en estat pur. Tons de verd a groc, passant per tots els matisos d'ocre. Brolls d'aigua que llisca mansament per entre les pedres satinades. Símbol del cor de Catalunya i punt de referència metereològic. Gràcies per guiar la meva mirada des del meu petit balcó al món.

2 Comments:

Blogger Sirius said...

Tots tenim el nostre Montseny propi.
El meu: el Canigó.

3:41 p. m.  
Blogger Dani Coll said...

Ah, el Matagalls !

És un d'aquells indrets màgics.

Tot i la seva poca alçada, aprofita ser el punt més elevat de la zona per convertir-se en tot un balcó de la plana de Vic i del Montseny.

En dies clars es pot veure fins i tot la costa de Barcelona, Girona, el golf de Roses, les Medes...

Tot un espectacle.

Us recomano pujar-hi des de Sant Marçal, des de l'anomenada Taula dels tres bisbes.

Aquí podeu seguir una caminadeta que vam fer amb la colla, ja fa un temps.

Salutacions

8:45 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home